Hola, que tal?
Aquest escrit el faig dedicat a un dels poemes que hem treballat a classe i que m'ha agradat molt.
Bé, a classe em treballat molt poemas de Vicent Andrés Estellés, peró sense dubte aquest és el que més m'ha agradat.

ELS AMANTS

No hi havia a València dos amant com nosaltres.

Feroçment ens amàvem des del matí a la nit.
Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.
Han passat anys, molt anys; han passat moltes coses.
De sobte ancara em pren aquell vent o l'amor
i rodolem per terra entre abraços i besos.
No comprenem l'amor com un costum amable,
com un costum pacífic de compliment i teles
(i que ens perdoni el senyor López-Picó).
Es desperta, de sobte, com un vell huracà,
i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.
Jo desitjava, a voltes, un amor educat
i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,
ara un muscle i després el peçó d'una orella.
El nostre amor és un amor brusc i salvatge,
i tenim l'anyorança amarga de la terra,
d'anar a rebolcons entre besos i arraps.
Què voleu què hi faça! Elemental, ja ho sé.
Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.
Les estances de Riba i les Rimas de Bécquer.
Després, tombats en terra de qualsevol manera,
comprenem que som bàrbars, i que això no deu ser,
que no estem en l'edat, i tot això i allò.

No hi havia a València dos amants com nosaltres,
car d'amants com nosaltres en són parits ben pocs.



Bé, fins aquí el meu escrit, esperu que hagi agradat i....
per cert, Jordi, gràcies per venir a la desfilada!


Adéu, fins aviat.